Estanislau Casas i Sanmartí

Fundador i Director de l'Orfeó Manresà 1901 - 1905

L’Estanislau Casas i Sanmartí, va néixer el 18 de febrer de 1883, orfe de pare, vivia amb la seva mare i les seves dues germanes. Va iniciar els estudis amb un professor particular, el Sr. Bosch, entrant molt jove a treballar com a escrivent en el despatx del Procurador dels Tribunals D. Alfred Puig Subirana. El seu tiet, l’Ignasi Casas, li va fer de segon pare, i li va pagar els estudis elementals de música.

En “Lau”, que així era com l’anomenaven els seus amics, era un enamorat del bell art de la musica i un emprenedor brillant, aquest va tenir l’idea de fundar una associació musical similar a l'Orfeó Català.

El 6 d’octubre de 1901, en una una magna reunió, en el saló de sessions de l’Excel·lentissim Ajuntament, va quedar definitivament constituït l’Orfeó Manresà i per aclamació, nombrat Mestre – Director, l’Estanislau Casas, subdirector a l'Antoni Girbau i professora de la secció de senyoretes na Paula Forns.

El dia 28 del mateix mes, es van iniciar les sessions de solfeig i teoria musical per a les tres seccions d’homes, nens i nenes.

La primera manifestació artística en públic de l’Orfeó va ser el 23 de novembre de 1902, en el santuari de Nostra Senyora de la Salut de Viladordis, amb la celebració d’un aplec, que va esdevenir tradicional en anys successius i a on es reunien un nombrós número de persones de Manresa i comarca. En el primer aplec es va estrenar "Pregària a la Verge" expressament composta pel mestre-fundador sobre lletra de Mossen Valls i Pomés i un recull de cançons populars com "La Filadora" i "El Rossinyol". En motiu del'aplec l’Orfeó Manresà va prendre com a Patrona a la Verge de la Salut.

El segon concert celebrat va ser el 18 de gener de 1903, en el teatre del "Gremi dels Pagesos", on sota la direcció del Mestre Casas es cantava novament "La Pregària Nostra Senyora de la Salut", per les tres seccions, "Lo Rossinyol" per les tres seccions, "Montanyes del Canigó" per la secció d'homes, "La Filadora" per les tres seccions i "La mort de l'escolà"també per les tres seccions.

El primer concert públic es va celebrar el 20 de setembre de 1903, en el Teatre Conservatori, lluint per primera vegada la senyera dissenyada per l’artista manresà Francesc Cuixart, protector i entusiasta de l’Orfeó. Aquest concert va ser a benefici del Director i Fundador, l’Estanislau Casas, per tal de costejar la quota per eximir-se del servei militar.

El 30 d'abril de 1905, en un concert celebrat a Casa Caritat, fou estrenat l'Himne de l'Orfeó, original de n'Estanislau Casas amb lletra del mestre Àngel Guimerà, el qual fou nomenat soci honorari.

Quan l’Estanislau Casas començava a recollir el fruit del seu treball, amb reconeixements i premis, tant a la ciutat com arreu de Catalunya, fruit del seu talent i caràcter, el va sorprendre una malaltia infecciosa que va posar fi a la seva vida el 29 d’octubre de 1905, als 22 anys d’edat.

Amb motiu de la defunció de l'Estanislau Casas, el Consell Directiu de l'entitat va encarregar a Francesc Cuixart la confecció d'una gran i sumptuosa corona, i les tres seccions varen assistir amb la senyera alçada al seu enterrament. Es varen celebrar solemnes funerals a l'Església Parroquial de Sant Pere Màrtir.

En aquest últim període, al llarg de la malaltia d'en "Lau", l'Orfeó Manresà havia fruït de la direcció del mestre de l'Orfeó Català, Francesc Pujol.

L'Orfeó Manresà dedicà a la bona memòria del Mestre - Fundador una làpida col.locada a la seva tomba l'1 d'octubre de 1913 i aprofitant el Centenari de l'entitat, el 2001 es va una ofrena en la seva memòria i a petició de l'Orfeó, la ciutat va aprovar donar el nom d'Estanislau Casas a un dels seus carrers, ubicat en el sector del barri de La Parada.